Podria dir que em dic Enric Bergadà Martínez. Podria dir que soc home, que soc caucàsic, que soc esquerrà o que soc daltònic, però totes les identitats que no hem triat són estúpides. Tal vegada el nom -i dic només tal vegada- ens permet identificar-nos d’una manera més humana que no pas si ho féssim amb el número del nostre document d’identitat, però tota la resta no són més que accidents que diuen poca cosa sobre nosaltres.

No som altra cosa que el que vulguem ser i no tenim res més que el que som. Aquesta és la meravellosa contradicció: ho tenim tot i, alhora, no tenim res.

D’això va aquesta pàgina, de mostrar qui soc i el que he sigut. D’anar dibuixant, mica en mica, el que seré. D’aprendre i de compartir el que he après.

La meva intenció és la d’anar recollint en aquesta pàgina tots els textos que he anat publicant durant els anys en diferents blogs i també de publicar-hi tots els que escrigui d’ara endavant. Recuperar, per tant, la meva identitat. També vull incloure-hi les meves llistes musicals i enllaçar-la amb els meus perfils de les xarxes socials.

Com que a partir d’ara hi vull publicar tots els textos que faci, pot ser que trobeu que la tipologia dels textos és massa variada (des de textos personals a reflexions polítiques, passant per recomanacions musicals, cinematogràfiques o poemes). Intentaré endreçar una mica aquest desgavell amb les categories. Us convido a tafanejar-hi i espero que trobeu almenys alguna de les categories que us agradi.